Ja et daré jo vida secreta de las palabras!

Sempre he tingut una insana mania a una directora de cinema catalana que porta ulleres de pasta i fa cara com d’estúpida i d’estar farta de la gent. Que és catalana però fa les pel.lícules parlades amb anglès perquè a ella li semblen més autèntiques i les situa en espais ben allunyats perquè no suporta que la prenguin per provinciana o pagerola joliua.

No sabia perquè no la podia parir i em culpava a mi mateix de ser un desinformat i una persona malaltissa i polititzada. Ara se m’ha fet la llum en veure la darrera pel.lícula de la tia de les ulleres de pasta i cara de llepar fils a totes hores: no és una mania gratuïta, és enveja. Enveja perquè constato consternat que si ets estúpida i no tens idees però vols ser directora de cinema ho ets i punt. Si les teves pel.lícules són –una darrera l’altra- una merda rotunda tens públic assegurat i una crítica tèbia que amb perífrasis i quatre subordinades fa obscura la condemna a tanta poca traça acumulada en tant poc metratge.

La vida secreta de las palabras va d’una directora pija que fa viatges buscant paisatges originals on fer una pel.lícula i troba el lloc ideal en un centre d’estracció pretoliera. Una milionada de producció, una mirada pedant de la directora, un embolcall sofisticat… i només necessita alguna idea per fer que la pel.lícula duri més enllà de la presentació de l’espai descobert per la mirada punyent rere unes ulleres de pasta tipus Teresines S.A.

Com que la directora és pija i morena i curta de vista, la seva alter ego i heroïna de la pel.lícula és una rossa inexpressiva, amb unes lents de contacte dues talles per sobre de la seva i unes pestanyes postisses també enormes que li fan una mirada com de osti quina història més dura porto jo a sobre tius. I quan la pel.li avança i ja es fa insuportable l’administració de silencis tan gratuïts i tan de pija de Barcelona – sí: allò de fer cara d’estar col.locada si et demanen l’edat o l’hora i negant-te a contestar res- la directora no té vergonya en fer pornografia barata i fer que la tia rossa sigui una extorturada de Sarajevo i així salvar una pel.lícula ridícula, de nena pija i de passada intentar ofegar crítiques a tanta buidor embolcallada de tanta pasta, a tan poc talent, a tanta pijeria provinciana!