FAMÍLIES GAI
Ja no sé si m’agradaria ser pare, si directament he fet tard o si m’agradaria transmetre els meus gens a algun individu en detriment de l’adopció d’un xinet.
El que sí que tinc clar és com resoldre la lingüística i la correcció política per als xinets adoptats per parelles homosexuals catalanes.
No recomano en cap cas que el nen o nena anomeni els seus progenitors del mateix sexe amb el nom de pila ni que els digui papes i mames igual. No funciona que la pija de la Isona a la guarderia digui que té papa i mama i la pobra Xo Xin digui que té mama i mama o papa i papa. No! La xinesa es trobarà rara i no només pels ulls i aquell posat de tenir miopia permanent.
He pensat –i ho he recomanat a un amic que té marit i nen xinès- que el nen ha de tenir pare i papa. Pare serà el que és pare institucional, el que té la nòmina més alta, el que esbronca, el que diu tu no vas de colònies i papa el que adopta el rol més suau, més tou, el que passa més hores amb la xineta o xinet, el que li fa de progenitor menys institucional sinó més sentimental. Normalment el papa serà el que té la nòmina més baixa i per tant pot renuciar més alegrement a una carrera laboral. El mateix amb mare i mama si la parella adoptant són camioneres.
Trobo que es resol allò tan desagradable per a la Xo Xin d’haver de dir doncs jo tinc dues mames o jo visc amb la Dolors i la Maria.La Xo Xin tindrà mare i mama, o en cas de ser nen, el Po llin no dirà que té dos papes sinó un pare i un papa.
Vull aclaris que parlo de nens xinets no per sexisme sinó perquè la Xina no dóna nenes a senyors, per més ploma que tinguin. Dóna nens en adopció a senyors de més de quaranta anys, o sigui que encara tinc temps per rumiar-m’ho.
I pel que fa a la distribució de rols… què passa ? querepetim els rols sexistes de pare i mare preconcili Vaticà II? Doncs sí, que no ens casem com si fóssim heterus i som fidels com si fóssim heterus i anem a dinar a ca la mama com si fóssim heterus i fem famílies amb canalla i tot? Doncs a lo grande, tu!
Post Scriptum. Ja sé, sospito, que ningú no llegeix mai res del que jo escric, però per si de cas demano disculpes per una redacció esbojarrada i clarament millorable. El prozac fa dies que em fa trontollar les neurones.
El que sí que tinc clar és com resoldre la lingüística i la correcció política per als xinets adoptats per parelles homosexuals catalanes.
No recomano en cap cas que el nen o nena anomeni els seus progenitors del mateix sexe amb el nom de pila ni que els digui papes i mames igual. No funciona que la pija de la Isona a la guarderia digui que té papa i mama i la pobra Xo Xin digui que té mama i mama o papa i papa. No! La xinesa es trobarà rara i no només pels ulls i aquell posat de tenir miopia permanent.
He pensat –i ho he recomanat a un amic que té marit i nen xinès- que el nen ha de tenir pare i papa. Pare serà el que és pare institucional, el que té la nòmina més alta, el que esbronca, el que diu tu no vas de colònies i papa el que adopta el rol més suau, més tou, el que passa més hores amb la xineta o xinet, el que li fa de progenitor menys institucional sinó més sentimental. Normalment el papa serà el que té la nòmina més baixa i per tant pot renuciar més alegrement a una carrera laboral. El mateix amb mare i mama si la parella adoptant són camioneres.
Trobo que es resol allò tan desagradable per a la Xo Xin d’haver de dir doncs jo tinc dues mames o jo visc amb la Dolors i la Maria.La Xo Xin tindrà mare i mama, o en cas de ser nen, el Po llin no dirà que té dos papes sinó un pare i un papa.
Vull aclaris que parlo de nens xinets no per sexisme sinó perquè la Xina no dóna nenes a senyors, per més ploma que tinguin. Dóna nens en adopció a senyors de més de quaranta anys, o sigui que encara tinc temps per rumiar-m’ho.
I pel que fa a la distribució de rols… què passa ? querepetim els rols sexistes de pare i mare preconcili Vaticà II? Doncs sí, que no ens casem com si fóssim heterus i som fidels com si fóssim heterus i anem a dinar a ca la mama com si fóssim heterus i fem famílies amb canalla i tot? Doncs a lo grande, tu!
Post Scriptum. Ja sé, sospito, que ningú no llegeix mai res del que jo escric, però per si de cas demano disculpes per una redacció esbojarrada i clarament millorable. El prozac fa dies que em fa trontollar les neurones.
posted by Prozacat at divendres, de desembre 16, 2005
2 Comments:
Interessant tema de discussió, el de l'adopció de nens i nenes per part de parelles homosexuals. El fet que es puguin casar és un gran què, un pas més de modernitat, però... que puguin adoptar no ho veig tan clar. L'argument? Home... a mi, personalment, no m'hagués agradat tenir dos pares, ni dues mares. I això que no vaig poder decidir. Indaguem-hi més: si poguessin adoptar, les parelles homosexuals, els seus fills serien privats de triar entre uns pares de diferent sexe o uns pares homosexuals (igual que jo i que tots els fills de famílies """normals"""). Però és que precisament la natura va així, com ho diu l'Església (i que consti que jo sóc més ateu que cristià): un pare i una mare. Perquè si, de cop, tots els homes es fessin gays i totes les dones lesbianes, ja m'explicareu el futur de l'espècie humana.
És trist que aquesta meva opinió, que pensa molta gent, sigui considerada homòfoba, retrògrada, clerical, PPària, etc... Tampoc tinc massa clares les idees respecte aquest tema, ja que NO m'hi trobo embolicat, per sort per o desgràcia. En fi... sense ànim d'ofendre!
Per a un nen que no té ningú i li falta carinyo ja va bé que l'adoptin, ja siguin dos pares, dos mares, mare i pare..en fi.
Aljube: No tots els homes es faran gays (malhauradament pels gays) ni totes les dones es faran lesbis, així que tranquil pel futur de l'espècie humana. Ah t'oblides del col.lectiu bisexual ;)
Prozacat altra cop: La gent et llegeix però no tothom es treu la vagueria per escriure.No sé a tu, però el prozac té un efecte secundari important: Impedeix sentir els orgasmes a les ties. Als tios no ho sé. Però si veus que la cosa no rula al llit, fes fora el prozac.
T'ho dic perquè a mi em va passar i conec més casos.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada
<< Home