Encara em dic prozacat

Encara em dic Prozacat, tot i que no em durarà massa perquè la psiquiatra vol treure'm les píndoles i vol que voli sol, que voli vaja.
Tot ha millorat molt i no tinc ansietat i ja no recordo aquelles tardes i aquells vespres plens de mals presagis i de pressions a la boca de l'estómac.
El tema és que no he aconseguit res del que podria haver-me proposat i segueixo desconeixent moltes coses. No he aconseguit:
-una parella estable.
-ser més endreçat a casa.
-conèixer el sr. Biel Perelló.
-aprofitar la meva cara estranya per forrar-me fent anuncis a TV i de passada lligar més a les dutxes del gimnàs.
-comprar-me un pis.
-descobrir quina és la meva gran afició que mai no he sabut quina era.
-fer nous amics.
-tenir amants regulars i no cansar-me'n.
-ser més bo amb mi mateix i menys amb els altres
-deixar de tenir fantasies romàntiques irrealitzables i deixar de refugiar-m'hi.
-ser regular amb aquest blog i tenir algú que em llegeixi i em valori.